La virgínia té cinquanta dos anys i viu en un pis alt dels afores de roma. fa poc que li han extirpat un pit i que sha separat de lalberto. la mort del pare fará que hagi de tornar a girona, la seva ciutat, després de molt temps de no ser hi. el retrobament amb la família i sobretot amb un passat que semblava oblidat li desvetllará emocions, records i enyorances. amb un seguit de fotografies reals i imaginades, la protagonista daquesta intensa história intentará redescobrir el seu cos i el seu present, i també lamor. «el temps que sen va, voldria dir li, i el que encara tinc de moment. aixó és el que em miro. la mena de bellesa que té veure el temps com flueix indiferent a tot i a tothom i fins i tot a un mateix».
