Læanell és aproximadament un dietari o una mem.ria dæuns dies passats a parís del protagonista del poema amb la seva amiga. ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. estem arran de vida i de les coses, de læatzar que pot prendre ùdins el poemaù la forma de la rodona necessitat. els últims poemes de jordi llavina parteixen dæaquí. i és des dæaquest caminar atent que, arribats a un punt, el llenguatge es fa dens entorn dæuna imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. læús de la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a læexperiència propera. sense renunciar a aquest camí com a porta dæentrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que desemboquen al centre de la seva poesia.
