Læautoritat dels pares, mestres i institucions sembla que sæha esvaït. la cultura de la permissivitat comença a espantar nos. hi ha una nostàlgia de læautoritat. però, a quina autoritat es vol tornar josé antonio marina, atent a la realitat, analitza el concepte dæautoritat i desentranya el «sistema invisible» en què es recolza la cultura permissiva. dæaltra banda, adverteix que reclamar el retorn a læautoritat no té sentit sense resoldre prèviament el problema fonamental: com corregir els excessos sense eliminar els triomfs com buidar la banyera sense que el nen sæescoli pel desguàs jose antonio marina, brillant i compromès, ens fa una proposta. necessitem tornar a formular el concepte de llibertat, que ha provocat tot el problema. la llibertat no és una propietat innata, sinó apresa. no és espontaneïtat sinó deure. el deure, precisament, de buscar læexcelòlència. a partir dæaquesta idea,læeducació es converteix en una atractiva tasca de pares, mestres, professors i institucions. en suma, de tota la «tribu».
