La vida es compon de grans dosis de cabronades i de modestes dosis dhumor i de petits plaers que serveixen de contrametzines. la gent, per instint de conservació, tendeix a oblidar les cabronades. aixó permet que es repeteixin, ens agafin sempre desprevinguts i formin la matéria primera de lexisténcia, tant, que ja ni els donem el nom de cabronada quan, per atzar, en recordem alguna de soferta o dobservada. després de reunir en el diccionari de la mala llet nombrosos exemples de les diverses formes dhumor que ajuden a sobreviure, víctor alba reuneix ara exemples igualment nombrosos de cabronades que ens compliquen la vida. peró, com que la matéria primera és tan abundant, ha calgut reduir la collita a només dos anys, els darrers del segle, així i tot, el resultat és un diccionari abreujat, perqué si volgués ser complert, resultaria més voluminós que lenciclopédia espasa. si vol treure tot el suc daquest llibre, el lector ha de recordar que el segle xx ha estat, possiblement, el pitjor de tota la história, el que ha concentrat en cent anys (i lautor en té ja vui tanta quatre) més cabronades, de totes menes polítiques, socials, culturals, a voltes cómiques, sovint sagnants, mofetes o desesperades . aquest diccionari podria semblar descoratjador, si no fosque hi ha també exemples dhumor i de plaers fugissers que ajuden a fer pam i pipa a les cabronades. i ara, abans dobrir el llibre, feu aquell gest amb la má esquerra a la part interior del colze dret, que és dels primers que aprenem sense que ens lensenyin.
